cromets #d'autors tastats

cromets
de color
de col.lecció
navegants
contacta
arxius
 
Diumenge, 1 de febrer

Hivernacions

 El diumenge és un bon dia per jeure al sofà, llegir el diari i acabar aquell llibre portes tants dies al cap. I també per fer un balanç setmanal. Per posar les coses a lloc i per trobar el teu. I quan acabes et mires, i et sents una mica insecte i penses que, de vegades, és un error jeure al sofà


AS. Byatt: "Angels and Insects"

(...) Hem de veure les accions de les formigues i de les abelles com si estiguessin controlades per una combinació d'instints tan constants com els moviments engolidors i natatoris de l'ameba, o hem de veure els seus comportaments com una combinació d'aquests instints, d'hàbits adquirits i d'una intel·ligència rectora que no resideix en cap formiga en particular, però a la qual poden accedir quan calgui? Una combinació semblant governa els nostres cossos. Les nostres pròpies cèl.lules nervioses responen a estímuls i responen amb molta intensitat a les emocions del pànic, l'amor, el dolor o a l'activitat intel·lectual, despertant amb freqüència la possibilitat de noves posades en pràctica de les nostres habilitats, de les quals no en sabíem res. Aquestes són qüestions profundes, sobre les quals han reflexionat totes les generacions de filòsofs, però a les quals cap d'elles no ha donat una resposta satisfactòria. On rauen l'ànima i la ment en el cos humà? Al cor? Al cap?.

¿I de veritat trobem l'analogia amb els nostres éssers individuals, o amb les cooperatives cèl.lules dels nostres cossos, més útil quan entenem les formigues? He pogut observar formigues soles que normalment es movien més nerviosament i enèrgicament, exploraven territoris més llunyans, s'apropaven a altres formigues perquè s'interessessin per activitats noves o per exhortar-les a realitzar esforços més grans. Es tracta de persones aïllades de la seva societat, inquietes i enginyoses, o de cèl·lules grans i ben alimentades en els centres d'energia? A mi m'agradaria considerar-les criatures aïllades, plenes d'amor, de por, d'ambició, d'angoixa i tanmateix també sé que la seva naturalesa es veuria alterada per complet si canviessin les seves circumstàncies. Agitin a una dotzena de formigues en un tub d'assaig, i cauran unes sobre les altres i es barallaran furiosament. Separin una obrera de la seva comunitat, i voltarà i voltarà, i caurà taciturnament en coma i esperarà la mort: no sobreviurà més que uns dies a tot estirar. Aquells que diuen que les formigues han de comportar-se cegament com els dicta l’instint estan convertint l’instint en un Déu Calvinista, en un altre nom de la Predestinació. I els que observen reaccions similars en els éssers humans, que poden perdre la voluntat o la memòria després de lesions físiques o traumes, que poden haver nascut sense la capacitat de raonar que ens fa humans ( o que la poden perdre, per la pressió d'un desig extrem, o d'un extrem temor a la mort), estan substituint la Predestinació del cos i de l'instint pel control de ferro d'una Deïtat amorosa i venjativa, asseguda en un Tron daurat i immutable en immutable en un Cel de Cristall.

Fragment traduït de l'edició castellana de Ángeles e insectos d'AS. Byatt. ed. Anagrama. (pags 140-141)


enllaços:

ressenya del llibre
sobre l'adaptació cinematogràfica
cromets8:36 a. m.